Introducció

La Guerra Civil és una etapa de la història contemporània de la ciutadania de l’Estat Espanyol. A Blanes, aquesta etapa es va viure amb un marcat pas per la vila, patint també les conseqüències i alterant la vida dels blanencs i blanenques sent un punt d’inflexió en la seva història.

Tanmateix, a Blanes, és una vila en un estat de conservació del seu patrimoni històric deficient en quant a les restes d’altres èpoques, des del punt de vista arquitectònic, deixant enderrocar en el temps part del patrimoni edificat a la vila per fer noves construccions modernes.

Quant al patrimoni i vestigis de la Guerra Civil a Blanes, aquest es troba en un mal estat, o estat d’abandonament. Si bé es conserva nombrosa documentació fotogràfica, material i escrita, no està catalogada de la mateixa manera les construccions aixecades en relació amb la Guerra Civil, principalment de defensa de la població (antiaris i búnquers).

Per aquest motiu, es presenta aquest projecte per tal de netejar, restaurar, recuperar i senyalitzar els búnquers de la Guerra Civil a Blanes, així com ampliar progressivament aquest treball als antiaeris i altres construccions relacionades.

Els antiaeris

Els antiaeris eren construccions fetes amb l’objectiu de protegir la població civil dels bombardejos. Aquests refugis es varen construir entre el 1936 i el 1937, pel Comitè Revolucionari Local.

Els refugis van estar construïts amb l’esforç de la pròpia població, a pic i pala, i utilitzant compressors per crear plaques de formigó de no gaire profunditat i de 60 centímetres de gruix per protegir als Blanencs de l’impacte de les bombes.

Es varen construir sota el relleu de diversos turons i muntanyes, tot i que molts dels refugis van estar edificats dins les pròpies cases.

Tot hi aquets esforços, aquestes construccions no eren gaire segures, ja que els refugiats corrien el risc d’un enderrocament, quedant atrapats sense oxigen. Per això, la gent normalment corria a refugiar-se al bosc.

Els refugis coneguts amb els que contem a Blanes són els següents:

-       REFUGI DE DARRERA L’ESGLÉSIA

El refugi que trobem situat sota l’església es situa al vessant sud de Sant Joan, al carrer de darrera de l’església, on actualment hi podem trobar l’esbarjo i el cau. Fou construït a càrrec del comitè CNT-FAI.

Aquest refugi va ser descobert quan es buscava el lloc on s’amagava un famós e hipotètic tresor.

Un cop s’havia trobat aquest lloc per a construir el refugi es va poder comprovar, un forat que comunicava amb una habitació subterrània. Aquesta habitació subterrània es tractava d’una fosa, la qual, antigament, havia estat un cementiri, fet que es va confirmar, quan després de les excavacions es varen extreure molts ossos. Després de les excavacions, es va netejar i habilitar el terreny per a poder construir-hi el refugi.

L’habitació del refugi, estava subjectada per una volta de canó feta de pedra on es trobava una finestra situada a la muralla mirant cap al mar i d’aquesta forma, divisant si s’acostava algun perill per mar.

El sostre es va construir per mitjà de bigues, però a més, tenia mig metre de runa com suplement per reduir els danys que produïen les bombes.

Aquest refugi constava de dos pisos al qual s’entrava per mitjà d’un passadís interior de 5.25m i també era considerat de gran caiguda, ja que hi cabien d’entre 150 a 200 persones.

-       REFUGI DE SOTA LA RECTORIA

El refugi de sota la rectoria el trobem situat al carrer Girbau, sota les escales que arriben a l’església.

Aquest refugi fou construït pel comitè durant el primer any de la guerra i tot i que era petit ja que hi cabien entre 70 i 80 persones, va fer molt servei.

Al cap d’un temps, per assegurar que no s’enderroqués amb l’impacte de les bombes, es varen col·locar columnes al mig per fer de suport.

 (en construcció)

Els búnquers de la Guerra Civil

Abans d’introduïr, destacar ja en un primer moment que les estructures subterrànies fetes amb ciment armat i que acaben amb les típiques mitges esferes o cúpules, encara que popularment se’ls ha anomenat búnquers, són nius de metralladora.

L’exercit republicà fou qui s’encarregà de dur a terme la seva construcció, en la que un no té constància que hi participés gent de Blanes. La majoria d’ells, podríem parlar d’una desena, es troben situats a partir del Racó d’en Portes cap a La Tordera, aprofitant les elevacions del terreny, encara que se’n poden trobar en altres punts estratègics, elevats i mirant al mar.

Aquestes construccions es van fer aproximadament a partir de 1937, i anaren en augment a mesura que la guerra s’acostava al nostre territori, ja que s’especula, entre qui ho ha volgut tractar algun cop, que es temia un desembarcament nacional a tota la costa catalana. Aquesta hipòtesi agafa força quan s’explica que també molts blanencs van ser obligats a construir trinxeres als turons de davant la SAFA, als Pins o la Plantera.

El que també s’explica, a nivell d’hipòtesi, és que els nius de metralladores que hi ha a Blanes podrien haver quedat vinculats directa o indirectament a una de les línies defensives del territori català, ja que la nostra població està molt a prop del que va ser la Línia 5: Lloret-Vidreres-Santa Coloma de Farners – Olot – Camprodon – Coll d’Ares.

Aquesta línia va patir diverses rectificacions i no se sap si va arribar a incloure la nostra vila. Per si això no fos així també es podria argumentar que foren construïts seguint el curs de la Tordera i les elevacions del Montseny per intentar frenar l’avanç nacional a partir de la caiguda de Barcelona, fet que com és de suposar, no tingué gaire èxit.

De l’única línia constructiva que es tenen dades sobre les seves característiques és de la línia 2, però segons els experts totes van ser força similars. Per tant, podem parlar que aquestes línies de defensa consistien en l’establiment d’illots i elements de resistència format per un niu de metralladores blindat, trinxera activa, pous de tirador, refugis de mines i rases de comunicació. A Blanes, encara que no es té constància que va existir de tot, sí que podem parlar que hi havia nius de metralladores blindats trinxeres actives, i pous de tirador.

La majoria d’aquests nius de metralladores encara es poden trobar tal com eren quan els van construir, encara que n’hi ha d’altres en que s’han esfondrat els passadissos que no eren de formigó, cosa que fa no es pugin visitar. Aquests, però, també es poden trobar força degradats per tota la gent que hi ha entrat després de la guerra, ja que han restat sempre oberts. Així, normalment els trobem pintats, i sobretot plens de deixalles que s’han acumulat al llarg dels anys.

Encara avui en dia són centres d’atenció, no només a Blanes, perquè hi van a dormir rodamóns, i a vegades, quan desapareix algú, se’l va a buscar allà.

Sobres l’ús d’aquests nius no se’n sap gaire cosa. Diuen els testimonis que no es van fer servir mai, excepte el cas de la fortificació anomenada el “polvorí dels canons”, la qual era dotada de dos canons de 200mm, de la “Fábrica Nacional de Armas de Trubia” que estaven muntats sobre unes estructures giratòries situades a l’interior de dues cavitats vestides amb murs de formigó i comunicació subterrània. Qui s’encarregava d’usar-los era l’exèrcit republicà, i donava molta seguretat a la població perquè cobrien l’arc de la platja que va des del promontori del convent fins a la punta de La Tordera.

Aquets canons situats entre els nous dipòsits de l’aigua i mas Ferrer, a sobre del Racó d’en Portes, van disparar diverses vegades a en Canàries, però al tractar-se de canons vells i degradats, es diu que l’obús no arribà fins a mig camí del vaixell... Altres fonts orals diuen que sí que va arribar a tocar a en Canàries encara que no li feu grans desperfectes, i  que aquest llençà una dura resposta en forma de bombardeig que causà la mort de diverses persones i la destrucció d’algunes cases.

A sobre els Pedrets també es comenta que estaven situades les metralladores que controlaven bona part del que era Blanes aleshores. A aquest assentament se li deia “el fortí”.

A continuació s’identifica el búnquer més o menys complert que més es coneix a Blanes i objecte d’aquest projecte de recuperació de la memòria històrica: el “Búnquer de la Sardana”.

El Búnquer de la Sardana

Aquest búnquer era un conjunt de tres nius de metralladores amb passadissos soterrats, està situat just darrera el càmping la Sardana (avui desmantellat i en desús), a sobre els terrenys de l’antic Molí de la SAFA. Els tres nius de metralladores queden més o menys, i d’una forma desigual exposats a fora, mentre que tots els passadissos s’estenen a sota un tros de bosc on hi ha arbres arrelats i tot.

Parts del passadís són fets de formigó, i les zones de paret irregular, estan excavades a pic i pala.

Degut a l’acumulació de brutícia, deixalles i petits despreniments, el nivell del terra ha augmentat, amb el qual alguns trams s’han de fer ajupits.

En la zona de bifurcació interior, hi ha un despreniment que fa que el pas sigui de 70 cm.